marzo 2012

• Bolero: Dansa espanyola en compàs ternari de tempo moderat. El veritable bolero ho balla una parella o un únic ballarí a l’acompanyament de cant, palmades i castanyoles.

/

• Bolero: Danza española en compás ternario de tempo moderado. El verdadero bolero lo baila una pareja o un sólo bailarín al acompañamiento de canto, palmadas y castañuelas.

Les persones aprenem més quan tenim una oportunitat raonable i una motivació per fer-ho.

L’oportunitat raonable i la motivació seran efectives quan la informació sigui clara mitjançant exemples i descripcions, la pràctica reflexiva, la re-alimentació informativa perquè l’alumne/a millori el rendiment i activitats que siguin atractives i interessants. En definitiva, sentit comú.

//

Las personas aprendemos más cuando tenemos una oportunidad razonable y una motivación para hacerlo.

La oportunidad razonable y la motivación serán efectivas cuando la información sea clara mediante ejemplos y descripciones, la práctica reflexiva, la  re-alimentación  informativa para que el/la alumno/a mejore el rendimiento y actividades que sean atractivas e interesantes. En definitiva, sentido común.

• Puntet: Punt col·locat al costat d’una nota o un silenci que augmenta la seva durada en la meitat del seu valor original (posem-li a una negra, per exemple, el valor 1, una «negra amb puntet» doncs seria «1 + 0.5», és a dir, «1.5»). El doble puntet afegeix al seu torn la meitat del valor del primer puntet (usant l’exemple anterior, «negra amb puntet amb puntet» seria «1 + 0.5 + 0.25», és a dir, «1.75»).

/

• Puntillo: Punto colocado junto a una nota o un silencio que aumenta su duración en la mitad de su valor original  (pongamosle a una negra, por ejemplo, el valor 1, una «negra con punto» pues sería «1 + 0.5», es decir, «1.5»). El doble puntillo añade a su vez la mitad del valor del primer puntillo (usando el ejemplo anterior, «negra con punto con punto» sería «1 + 0.5 + 0.25», es decir, «1.75»).

Existeixen dues grans deficiències en relació als resultats de l’educació: El coneixement fràgil, és a dir, els estudiants no recorden, no comprenen o no usen activament l’après i el pensament pobre, o el que és el mateix, no saber pensar valent-se del que saben. Les causes les podem trobar en els següents fenòmens: la pràctica pedagògica segons la qual l’aprenentatge consisteix en la mera acumulació de fets i rutines i d’altra banda premiant el rendiment que ve determinat per la intel·ligència i no pels seus esforços. Amb aquesta forma de procedir augmenta «la riquesa dels rics» i «la pobresa dels pobres«.

Mitjançant l’aprenentatge reflexiu, serem capaços d’ensenyar de forma eficaç, no desmoralitzant a l’alumne, motivant-lo i ajudant-lo a obtenir millors resultats.

//

Existen dos grandes deficiencias en relación a los resultados de la educación: El conocimiento frágil, es decir, los estudiantes no recuerdan, no comprenden o no usan activamente lo aprendido y el pensamiento pobre, o lo que es lo mismo, no saber pensar valiéndose de lo que saben. Las causas las podemos encontrar en los siguientes fenómenos: la práctica pedagógica  según la cual el aprendizaje consiste en la mera acumulación de hechos y rutinas y por otro lado en premiar el rendimiento que viene determinado por la inteligencia y no por sus esfuerzos. Con esta forma de proceder aumenta «la riqueza de los ricos» y «la pobreza de los pobres».

Mediante el aprendizaje reflexivo,  seremos capaces de enseñar de forma eficaz, no desmoralizando al alumno, motivándolo y ayudándolo a obtener mejores resultados.

;

• Erik Satie (1866 – 1925):

Algunes de les primeres peces per a piano seves es van anticipar a l’ús d’acords sense resolució i a les harmonies gairebé modals de l’impressionisme, amb una textura portentosament senzilla. Cap a 1891, Satie ja escrivia concordes en moviment paral·lel construïts sobre quartes justes. Les seves obres pianístiques compostes entre 1900 i 1915 es van especialitzar en la caricatura, que assumia la forma exterior de títols surrealistes (per exemple, Trois morceaux en forme de poire, «Tres peces en forma de pera»), amb un comentari paral·lel i indicacions per a l’executant en el mateix estil (per exemple, pp en un pauvre souffle, «pianissimo amb escàs alè»), tots ells impresos juntament amb la música; alguns satiritzaven els títols impressionistes i indicacions de Debussy. Però l’esperit còmic viu així mateix en la pròpia música, sòbria, seca, capritxosa, breu, repetitiva, parodística, enginyosa en summe grau.

/

• Erik Satie (1866 – 1925):

Algunas de las primeras piezas para piano suyas se anticiparon al uso de acordes sin resolución y a las armonías casi modales del impresionismo, con una textura portentosamente sencilla. Hacia 1891, Satie ya escribía acordes en movimiento paralelo construidos sobre cuartas justas. Sus obras pianísticas compuestas entre 1900 y 1915 se especializaron en la caricatura, que asumía la forma exterior de títulos surrealistas (por ejemplo, Trois morceaux en forme de poire, «Tres piezas en forma de pera»), con un comentario paralelo e indicaciones para el ejecutante en el mismo estilo (por ejemplo, pp en un pauvre souffle, «pianissimo con escaso aliento»), todos ellos impresos junto con la música; algunos satirizaban los títulos impresionistas e indicaciones de Debussy. Pero el espíritu cómico vive asimismo en la propia música, sobria, seca, caprichosa, breve, repetitiva, parodística, ingeniosa en sumo grado.

;

e

• Freqüència: Velocitat d’una vibració. L’altura d’una nota depèn de la freqüència o nombre de vibracions per segon. A major freqüència, major altura del so.

/

• Frecuencia: Velocidad de una vibración. La altura de una nota depende de la frecuencia o número de vibraciones por segundo. A mayor frecuencia, mayor altura del sonido.

L’aprenentatge reflexiu

Sota el nostre punt de vista, en l’aprenentatge ha de predominar el pensament, i no només la memòria, és a dir, els alumnes han de reflexionar sobre el que aprenen. Dit en paraules de David Perkins, «L’aprenentatge és una conseqüència del pensament». Podrem retenir, comprendre i usar de forma activa el coneixement mitjançant aquelles experiències d’aprenentatge en la qual la reflexió sobre el que s’està aprenent i amb el que s’està aprenent siguin la base fonamental.

/

El aprendizaje reflexivo

Bajo nuestro punto de vista, en el aprendizaje debe predominar el pensamiento, y no sólo la memoria, es decir, los alumnos deben reflexionar sobre lo que aprenden. Dicho en palabras de David Perkins, «El aprendizaje es una consecuencia del pensamiento». Podremos retener, comprender y usar de forma activa el conocimiento mediante aquellas experiencias de aprendizaje en la que la reflexión sobre lo que se está aprendiendo y con lo que se está aprendiendo sean la base fundamental.

• John Cage (5 de Setembre, 1912 – 12 de Agost, 1992):

Les tècniques d’atzar de tota índole, que Cage va resumir en el terme indeterminació, van donar lloc a qüestions sobre la naturalesa i les finalitats de la música. Una obra de serialisme total o els seus derivats es pot escoltar com una successió de discrets esdeveniments musicals, que estan desconnectats del que s’acaba d’escoltar o del que segueix. La complexa interrelació aclapara a l’espectador innocent i la música sembla aleatòria, encara que el compositor exercia un control total. En la música parcialment indeterminada, tant el compositor com l’interpreti poden triar, la qual cosa ofereix com resultat una forma musical que és diferent cada vegada que s’interpreta.

/

• John Cage (5 de Setiembre, 1912 – 12 de Agosto, 1992):

Las técnicas de azar de toda índole, que Cage resumió en el término indeterminación, dieron lugar a cuestiones acerca de la naturaleza y los fines de la música. Una obra de serialismo total o sus derivados se puede escuchar como una sucesión de discretos acontecimientos musicales, que están desconectados de lo que se acaba de escuchar o de lo que sigue. La compleja interrelación abruma al espectador inocente y la música parece aleatoria, aunque el compositor ejercía un control total. En la música parcialmente indeterminada, tanto el compositor como el interprete pueden elegir, lo que ofrece como resultado una forma musical que es diferente cada vez que se interpreta.

La flauta de bec

• D’origen desconegut, s’estima que la flauta de Istúriz (Pirineus) té més de 20.000 anys d’antiguitat.
• L’òrgan utilitza flautes de bec invertides que mesuren des de 2 o 3 cm. fins a més de 6 m.
• Els dos elements més característics són el xiulet i el tub. El filtre és de fusta amb xemeneia i bisell. L’embocadura és de bec.

La flauta de pico

• Introducció: Secció de música (generalment en tempo lent) situada al començament d’un moviment o obra i que prepara el material musical següent.

/

• Introducción: Sección de música (generalmente en tempo lento) ubicada al comienzo de un movimiento u obra y que prepara el material musical siguiente.