Ideari

L’IDEARI

Des de temps immemorables i aplicat a totes les societats, la música ha estat una activitat implícita als éssers humans, estant present en la quasi totalitat d’activitats personals i socials de la vida quotidiana. En aquest entorn, trobem societats on la música és part de forma natural en la relació entre els membres que la conformen, convertint-se en manifestacions que igualen la seva importància a la comunicació verbal i on la figura del music no esta vinculada a l’especialització que reclama el món occidental. Es a dir, la pràctica musical i la societat estan totalment vinculades creant un marc d’igualtat  de cohesió social, essent part essencial de l’aprenentatge, de la cultura i per tant de la identitat de tots els seus membres.

Dintre de la especialització que reclamen les nostres societats, la música han creat en el seu entorn un espai cultural reduït on els seus membres suposadament formen un grup de “persones dotades per la pràctica musical”, deixant de costat a tots aquells membres del grup que per alguna raó o altra no estan considerats per la societat aptes per aquesta activitat. Aquesta és una visió totalment simplista de la realitat.

Es tracta doncs, imitant els processos de aquelles societats que anomenarem “participatives”, que la música arribi a totes les capes de la societat de forma natural i tenint com a criteri fonamental la capacitat innata de comunicar-se a través d’aquesta.

Transmetre l’amor per la música sigui professional o amateur, sigui amb persones amb necessitats educatives especials, ha de ser l’objectiu principal de la nostra escola, i ensenyar a tocar un instrument, cantar i conèixer els fonaments de la música al llarg de la seva història serà la nostra missió com a professionals de l’educació musical, tanmateix que fomentar la participació, el compromís del treball en equip, la solidaritat, el desig de superació, la constància, l’esforç per superar les dificultats i la bona harmonia.

Però, seguint amb la nostra visió “participativa”, no podem deixar de banda que l’esmentada participació ha de estar dins l’entorn social i es per això que la presentació del treball musical ha de ser transmet a la resta de membres de la comunitat, perquè podem gaudir tots i fomentar l’amor per la música.

Des de temps immemorables i aplicat a totes les societats, la música ha estat una activitat implícita als éssers humans, estant present en la quasi totalitat d’activitats personals i socials de la vida quotidiana. En aquest entorn, trobem societats on la música és part de forma natural en la relació entre els membres que la conformen, convertint-se en manifestacions que igualen la seva importància a la comunicació verbal i on la figura del músic no està vinculada a l’especialització que reclama el món occidental. És a dir, la pràctica musical i la societat estan totalment vinculades creant un marc d’igualtat de cohesió social, essent part essencial de l’aprenentatge, de la cultura i, per tant, de la identitat de tots els seus membres.

Dintre de l’especialització que reclamen les nostres societats, la música han creat en el seu entorn un espai cultural reduït on els seus membres suposadament formen un grup de «persones dotades per la pràctica musical», deixant de costat a tots aquells membres del grup que per alguna raó o altra no són considerats per la societat aptes per aquesta activitat. Aquesta és una visió totalment simplista de la realitat.

Es tracta, doncs, imitant els processos d’aquelles societats que anomenarem «participatives», que la música arribi a totes les capes de la societat de forma natural i tenint com a criteri fonamental la capacitat innata de comunicar-se a través d’aquesta.

Transmetre l’amor per la música sigui professional o amateur, sigui amb persones amb necessitats educatives especials, ha de ser l’objectiu principal de la nostra escola, i ensenyar a tocar un instrument, cantar i conèixer els fonaments de la música al llarg de la seva història serà la nostra missió com a professionals de l’educació musical; tanmateix, que fomentar la participació, el compromís del treball en equip, la solidaritat, el desig de superació, la constància, l’esforç per superar les dificultats i la bona harmonia.

Però, seguint amb la nostra visió «participativa», no podem deixar de banda que l’esmentada participació ha d’estar dins l’entorn social i és per això que la presentació del treball musical ha de ser transmet a la resta de membres de la comunitat, perquè podem gaudir tots i fomentar l’amor per la música.

El model de participació implica, a més, que la teoria musical ha d’estar molt bé compaginada amb la pràctica i la utilització de les noves tecnologies, que generin un marc proper i còmode d’aprenentatge.

/

Desde tiempos inmemorables y aplicado a todas las sociedades, la música ha sido una actividad implícita a los seres humanos, estando presente en la casi totalidad de actividades personales y sociales de la vida cotidiana. En este entorno, encontramos sociedades donde la música es parte de forma natural en la relación entre los miembros que la conforman, convirtiéndose en manifestaciones que igualan su importancia en la comunicación verbal y donde la figura del músico no está vinculada a la especialización que reclama el mundo occidental. Es decir, la práctica musical y la sociedad están totalmente vinculadas creando un marco de igualdad, de cohesión social, siendo parte esencial del aprendizaje, de la cultura y por tanto de la identidad de todos sus miembros.

Dentro de la especialización que reclaman nuestras sociedades, la música ha creado en su entorno un espacio cultural reducido donde sus miembros supuestamente forman un grupo de «personas dotadas por la práctica musical», dejando de lado a todos aquellos miembros del grupo que por alguna razón u otra no están considerados por la sociedad aptos para esta actividad. Esta es una visión totalmente simplista de la realidad.

Se trata pues, imitando los procesos de aquellas sociedades que llamaremos «participativas», que la música llegue a todas las capas de la sociedad de forma natural y teniendo como criterio fundamental la capacidad innata de comunicarse a través de ésta.

Transmitir el amor por la música, sea profesional o amateur, sea con personas con necesidades educativas especiales, debe ser el objetivo principal de nuestra escuela, y enseñar a tocar un instrumento, cantar y conocer los fundamentos de la música a lo largo de su historia será nuestra misión como profesionales de la educación musical, sin embargo que fomentar la participación, el compromiso del trabajo en equipo, la solidaridad, el deseo de superación, la constancia, el esfuerzo por superar las dificultades y la buena armonía.

Pero, siguiendo con nuestra visión «participativa», no podemos dejar de lado que dicha participación debe estar dentro del entorno social y es por eso que la presentación del trabajo musical debe ser transmitido al resto de miembros de la comunidad, porque podemos disfrutar todos y fomentar el amor por la música.

El modelo de participación implica, además, que la teoría musical debe estar muy bien compaginada con la práctica y la utilización de las nuevas tecnologías, que generen un marco cercano y cómodo de aprendizaje.