Els dilluns apunts d’educació XIV / Los lunes apuntes de educación XIV

Roy Pea, de la Northwestern University, ha escrit recentment sobre el que ell anomena «la intel · ligència repartida» que la cognició humana òptima gairebé sempre es produeix d’una manera física, social i simbòlicament repartida. Les persones pensen i recorden amb l’ajuda de tota classe d’instruments físics i fins i tot construeixen altres nous per tal d’obtenir més ajuda. Les persones pensen i recorden socialment, mitjançant l’intercanvi amb els altres, compartint informació, punts de vista i postulant idees. ¡El treball del món s’ha fet en grup!

/

Roy Pea, de la Northwestern University, ha escrito recientemente sobre lo que el llama “la inteligencia repartida” que la cognición humana óptima casi siempre se produce de una manera física, social y simbólicamente repartida. Las personas piensan y recuerdan con la ayuda de toda clase de instrumentos físicos e incluso construyen otros nuevos a fin de obtener más ayuda. Las personas piensan y recuerdan socialmente, por medio del intercambio con los otros, compartiendo información, puntos de vista y postulando ideas. ¡ El trabajo del mundo se ha hecho en grupo!

Els dilluns apunts d’educació XIV / Los lunes apuntes de educación XIV Leer más »

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores

Manuel de Falla (1876 -1946)

És el compositor espanyol més destacat de la primera meitat del segle XX. Va aconseguir la seva maduresa musical enmig d’una onada nacionalista musical espanyola. Entre les seves primeres obres destaca l’òpera titulada La vida breu (1905). Poc després d’acabar-la  va marxar a París, on va romandre fins a la seva tornada a Madrid l’any 1914. A la capital francesa va ser acollit per músics francesos de la talla de Debussy, Ravel i Dukas, i la cosmopolita vida musical de la ciutat va injectar en la seva obra un caràcter més variat i menys localista.

La seva tècnica de composició encara més desenvolupada i completa és la que apareix en les seves Set Cançons populars espanyoles per a veu i piano (1915) i que va servir per situar Falla en un lloc diferent al dels seus predecessors espanyols.

 

Manuel de Falla (1876 -1946)

                Es el compositor español más sobresaliente de la primera mitad del siglo XX. Alcanzó su madurez musical en medio de una ola nacionalista musical española. Entre sus primeras obras destaca la ópera titulada La vida breve (1905). Poco después de terminarla se marchó a París, donde permaneció hasta su vuelta a Madrid en el año 1914 . En la capital francesa fue acogido por músicos franceses de la talla de Debussy, Ravel y Dukas, y la cosmopolita vida musical de la ciudad inyectó en su obra un carácter más variado y menos localista.

                Su técnica de composición aún más desarrollada y completa es la que aparece en sus Siete Canciones populares españolas para voz y piano (1915) y que sirvió para situar a Falla en un lugar diferente al de sus predecesores españoles.

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dimecres parlem d’instruments / Los miércoles hablamos de instrumentos

La mandolina

Petit instrument pertanyent a la família del llaüt, que es va originar a Itàlia probablement durant el segle XV. El seu cos té forma de pera i té un mànec lleugerament corbat cap a enrere. Generalment té vuit cordes disposades en parells i afinades igual que el violí (Sol, Re, La, Mi). Les cordes es toquen amb un plectre, rasgueando (com en la guitarra) o a l’estil tremolando, en el qual les notes es mantenen mitjançant un repetit i ràpid moviment vibratori del plectre. Vivaldi i Hummel van composar concerts per a mandolina; l’instrument també s’inclou en la Serenade, Op. 24, de Schoenberg, i en les tres últimes de les Cinc peces per a orquestra, Op. 10, de Webern.

/

La mandolina

Pequeño instrumento perteneciente a la familia del laúd, que se originó en Italia probablemente durante el siglo XV. Su cuerpo tiene forma de pera y tiene un mástil ligeramente curvado hacia atrás. Generalmente tiene ocho cuerdas dispuestas en pares y afinadas igual que el violín (Sol, Re, La, Mi). Las cuerdas se tocan con un plectro, rasgueando (como en la guitarra) o al estilo tremolando, en el que las notas se mantienen  mediante un repetido y rápido movimiento vibratorio del plectro. Vivaldi y Hummel compusieron conciertos para mandolina; el instrumento también se incluye en la Serenade, Op. 24, de Schoenberg, y en las tres últimas de las Cinco piezas para orquesta, Op. 10, de Webern.

Els dimecres parlem d’instruments / Los miércoles hablamos de instrumentos Leer más »

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical

El xifrat

Xifrar consisteix a escriure un acord de forma abreujada. Per a això utilitzarem lletres, números i signes. Per identificar i escriure acords xifrats s’usen les set primeres majúscules de l’abecedari.

/

El cifrado

Cifrar consiste en escribir un acorde de forma abreviada. Para ello utilizaremos letras, números y signos. Para identificar y escribir acordes cifrados se usan las siete primeras mayúsculas del abecedario.

 


Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical Leer más »

Els dilluns apunts d’educació XIII / Los lunes apuntes de educación XIII

Components fonamentals del metacurrículum

(Dedicat a Nuria Sanjuan)

  • Nivells de comprensió: classes de coneixements que es troben «per sobre» del coneixement del contingut per ser més abstractes, més genèriques i perquè ofereixen més avantatges (per exemple, les estratègies per resoldre problemes).
  • Llenguatges del pensament: Llenguatges verbals, escrits i gràfics que sustenten el   pensament no només en cada assignatura en particular, sinó en totes les assignatures.
  • Passions intel · lectuals: Sentiments i motius que estimulen la ment per avançar cap a un pensament i un aprenentatge superiors.
  • Imatges mentals integradores: Imatges mentals que ensamblen una disciplina (o part d’ella) en un tot més coherent i significatiu.
  • Aprendre a aprendre: Forjar idees, en els alumnes, sobre la manera més efectiva de conduir-se com educands.
  • Ensenyar a transferir: Com ensenyar de manera que els alumnes apliquin el que han après en una disciplina específica, a altres disciplines o situacions fora de l’àmbit escolar.

Componentes fundamentales del metacurrículum

  • Niveles de comprensión: clases de conocimientos que se hallan “por encima” del conocimiento del contenido por ser más abstractas, más genéricas y porque ofrecen más ventajas (por ejemplo, las estrategias para resolver problemas).
  • Lenguajes del pensamiento: Lenguajes verbales, escritos y gráficos que sustentan el pensamiento no sólo en cada asignatura en particular, sino en todas las asignaturas.
  • Pasiones intelectuales: Sentimientos y motivos que estimulan la mente para avanzar hacia un pensamiento y un aprendizaje superiores.
  • Imágenes mentales integradoras: Imágenes mentales que ensamblan una disciplina (o parte de ella) en un todo más coherente y significativo.
  • Aprender a aprender: Forjar ideas, en los alumnos, sobre el modo más efectivo de conducirse como educandos.
  • Enseñar a transferir: Cómo enseñar de modo que los alumnos apliquen lo que han aprendido en una disciplina específica, a otras disciplinas o situaciones fuera del ámbito escolar.

Els dilluns apunts d’educació XIII / Los lunes apuntes de educación XIII Leer más »

Notícies ESMUT – Espai Musical de Terrassa – / Noticias ….

Hola a tots / es, el proper 1 de setembre posem en marxa el servei de préstec de llibres, CD,s i DVD, s.

De moment comptem  al voltant de 1000 entrades; la consulta estarà disponible a la web de l’escola,  de la qual seran beneficiaris els alumnes del centre.

El préstec tindrà una durada màxima de 30 dies naturals a comptar des del mateix dia del préstec, sent prorrogables per altres 30 prèvia justificació.

/

Hola a todos/as, el próximo 1 de septiembre ponemos en marcha el servicio de préstamos de libros CD,s y DVD, s.

De momento contamos alrededor de 1000 entradas; la consulta estará disponible en la web de la escuela,  de la que  serán beneficiarios los alumnos del centro.

El préstamo tendrá una duración máxima de 30 dies naturales a contar desde el mismo dia del préstamo, siendo prorrogables por otros 30 previa justificación.

Notícies ESMUT – Espai Musical de Terrassa – / Noticias …. Leer más »

 Iannis Xenakis (Romania 1922 – França 2001)

Educat en el camp de l’enginyeria i la matemàtica, en un primer moment va treballar com a ajudant del famós arquitecte suís-francès Le Corbusier i va passar a interessar-se per acoblar certs tipus de càlculs matemàtics a dissenys visuals per als seus projectes arquitectònics. Xenakis va rebre educació musical durant la seva joventut i el 1950 va reprendre els seus estudis musicals de la mà de Mesiaen. Atret per les fortes analogies existents entre la música i l’arquitectura, a les quals va veure com realitzacions concretes de càlculs matemàtics abstractes, Xenakis va començar a interessar-se  cada vegada més per les qüestions d’estructura musical. El seu disseny  per al pavelló Philips va ser de fet una realització alternativa, en un medi diferent, d’unes idees que va  desenvolupar primer per una composició orquestral, Metastasis (1954). Un punt de contacte immediatament evident entre les dues obres, l’arquitectònica i la musical, es pot veure en les línies disposades de forma contínua, que flueixen d’una forma lineal de l’edifici i els glisandos convergents i divergents de la música.

/

Iannis Xenakis  ( Rumania 1922 – Francia 2001)

Educado en el campo de la ingeniería  y la matemática, en un primer momento trabajó como ayudante del famoso arquitecto suizo-francés Le Corbusier y pasó a interesarse por acoplar ciertos tipos de cálculos matemáticos a diseños visuales para sus proyectos arquitectónicos.

Xenakis recibió educación musical durante su juventud y en 1950 retomó sus estudios musicales de la mano de Mesiaen.  Atraído por las fuertes analogías existentes entre la música y la arquitectura, a las que vio como realizaciones concretas de cálculos matemáticos abstractos, Xenakis comenzó a interesarse cada vez más por las cuestiones de estructura musical. Su diseño para el pabellón Philips fue de hecho una realización alternativa, en un medio diferente, de unas ideas que desarrolló primero para una composición orquestal, Metastasis (1954). Un punto de contacto inmediatamente evidente entre las dos obras, la arquitectónica y la musical, puede verse en las líneas dispuestas de forma continua, que fluyen de una forma lineal del edificio y los glisandos convergentes y divergentes de la música.

 

Leer más »