Entrades

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

07/12/2011

La trompa: amb el seu taladre bàsicament cònic, llarg i estret, la seva embocadura petita, que es va estrenyent en major o menor grau, i el seu pavelló profusament acampanat, produeix uns harmònics superiors amplis, i el seu timbre és alhora afilat i dolç. Les trompes eren instruments habituals en escenes de caça, molt abans que entressin a formar part de la música a través de l’òpera barroca. Cavalli una mica abans, i Lully una mica després de mitjan segle XVII, van trobar un ús realista per les trompes en les fanfàrries. Les parts orquestrals per a trompa semblen començar a principis del segle XVIII.

Durant la segona meitat del segle XVIII es van dissenyar noves trompes que van suavitzar i van experimentar el timbre, el resultat de tot això va ser finalment un instrument molt sofisticat que es tocava amb la seva pròpia tècnica (la trompa de mà). La victòria de la trompa de vàlvules sobre la trompa de mà va ser indiscutible a partir de mitjans del segle XIX. Les vàlvules de pistó o vàlvules rotatòries s’utilitzaven per incorporar (o, en alguns casos, per restar) petites longituds adicionals de tub. La trompa és ja llavors un instrument totalment cromàtic.

/

La trompa: con su taladro básicamente cónico, largo y estrecho; su boquilla pequeña, que se va estrechando en mayor o menor grado; y su pabellón profusamente acampanado, produce unos armónicos superiores amplios, y su timbre es al mismo tiempo afilado y dulce. Las trompas eran instrumentos habituales en escenas de caza, mucho antes de que entraran a formar parte de la música a través de la ópera barroca. Cavalli un poco antes, y Lully un poco después de mediados del siglo XVII, dieron con un uso realista para las trompas en las fanfarrias. Las partes orquestales para trompa parecen comenzar a principios del siglo XVIII.

Durante la segunda mitad del siglo XVIII se diseñaron nuevas trompas que suavizaron y experimentaron el timbre; el resultado de todo ello fue finalmente un instrumento muy sofisticado que se tocaba con su propia técnica (la trompa de mano). La victoria de la trompa de válvulas sobre la trompa de mano fue indiscutible a partir de mediados del siglo XIX. Las válvulas de pistón o válvulas rotatorias se utilizaban para incorporar (o, en algunos casos, para restar) pequeñas longitudes adicionales de tubo. La trompa es ya entonces un instrumento totalmente cromático.

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical

06/12/2011

Bel canto: estil i tècnica de cant italià, que es va desenvolupar durant el segle XVIII i que ressalta la bellesa i claredat de timbre i l’articulació, la flexibilitat, el fraseig extremadament fluid i una dinàmica curosament graduada. L’art del «bel canto» va aconseguir el seu esplendor durant el segle XIX.

Els cantants d’òpera consideren el «bel canto» com una tècnica vocal bàsica, particularment essencial per a la interpretació d’òperes de compositors Italians com Rossini, Bellini, Donizetti i Verdi, i també per les de Mozart.

/

Bel canto: estilo y técnica de canto italiano, que se desarrolló durante el siglo XVIII y que resalta la belleza y claridad de timbre y la articulación, la flexibilidad, el fraseo extremadamente fluido y una dinámica cuidadosamente graduada. El arte del «bel canto» alcanzó su apogeo durante el siglo XIX.

Los cantantes de ópera consideran el «bel canto» como una técnica vocal básica, particularmente esencial para la interpretación de óperas de compositores Italianos como Rossini, Bellini, Donizetti y Verdi, y también para las de Mozart.

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical Leer más »

Breu cronologia del pop i el rock / Breve cronología del pop y el rock, 7

05/12/2011

1966: The Cavern Cierra sus puertas. En Reino Unido el precio de un disco sencillo de 45 rpm aumenta 36 peniques. John Lennon afirma que los Beatles son ahora más famosos que Jesús. El grupo Pink Floyd participa en <<Spontaneous Underground>>, celebrando en el Marquee Club de Londres. Los Beatles tocan su último concierto en gira en el Candlestick Parck de San Francisco. The Jimi Hendrix Experience da su primer concierto en Reino Unido y lanza el tema <<Hey Joe>>.

1967: <<Giant Freakout All Night Rave>> en el Roundhouse, con los Who The Move y Pink Floyd. <<Giant Freakout>> en Winterland, San Francisco, con Jefferson Airplane, Grateful Dead y Quicksilver Messenger Service. Primera aparición de The Monkees en la televisión británica, un año después de que el grupo y el programa debutaran en Estados Unidos. Los Rollings Stones aparecen en Saturday Night at the London Palladium; Mickel Jagger y Keith Richards son encarcelados por posesión de drogas (apelan y recobran la libertad). Los Who inician su primera gira por Estados Unidos Elvis Presley se casa con Priscilla Ann Beaulieu en Las Vegas. Los Beatles lanzan al mercado el álbum Sgt Pepper Lonely Hearts Club Band; la BBC prohíbe el tema <<A Day in the Life>>. Muere Brian Epstein, representante de los Beatles. Se celebra el Monterey Internacional Pop Festival (con las actuaciones, entre otros, de Mamas and Papas, Jefferson Airplane, The Grateful Dead, Janis Joplin, Ravi Shankar, Otis Redding y Jimmi Hendrix), al que asisten más de 30.000 fans. Aparece la revista Rolling Stone. Cream lanza al mercado el disco Disraeli Gears. La Radio 1 de la BBC inicia sus emisiones para sustituir a las emisoras piratas, ahora ilegales. Otis Redding fallece en un accidente aéreo. Se emite Magical Mystery Tour, el filme para la televisión protagonizado por los Beatles.

/

1966: The Cavern Tanca les seves portes. Al Regne Unit el preu d’un disc senzill de 45 rpm augmenta 36 penics. John Lennon afirma que els Beatles són ara més famosos que Jesús. El grup Pink Floyd participa en <<Spontaneous Underground>>, celebrant en el Marquee Club de Londres. Els Beatles toquen el seu últim concert en gira al Candlestick Parck de San Francisco. The Jimi Hendrix Experience dóna el seu primer concert al Regne Unit i llança el tema <<Hey Joe>>.

1967: <<Giant Freakout All Night Rave>> al Roundhouse, amb els Who The Move i Pink Floyd. <<Giant Freakout>> en Winterland, San Francisco, amb Jefferson Airplane, Grateful Dead i Quicksilver Messenger Service. Primera aparició de The Monkees a la televisió britànica, un any després que el grup i el programa debutessin als Estats Units. Els Rollings Stones apareixen en Saturday Night at the London Palladium, Mickel Jagger i Keith Richards són empresonats per possessió de drogues (apel·len i recobren la llibertat). Els Who inicien la seva primera gira per Estats Units Elvis Presley es casa amb Priscilla Ann Beaulieu a Las Vegas. Els Beatles llancen al mercat l’àlbum Sgt Pepper Lonely Hearts Club Band, la BBC prohibeix el tema <<A Day in the Life>>. Mor Brian Epstein, representant dels Beatles. Se celebra el Monterey Internacional Pop Festival (amb les actuacions, entre d’altres, de Mamas and Papes, Jefferson Airplane, The Grateful Dead, Janis Joplin, Ravi Shankar, Otis Redding i Jimmi Hendrix), al qual assisteixen més de 30.000

Breu cronologia del pop i el rock / Breve cronología del pop y el rock, 7 Leer más »

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores

01/12/2011

Sabies que... durant la primera part del segle XVII italià va sobresurti la figura de Claudio Monteverdi (Cremona, 1567-Venecia, 1643). En 1590 va ser “tañedor” de viola i en 1602 mestre de capella en la cort de Mantua.

Va ser dels primers en adoptar el baix continu i l’ús de les veus soles en els madrigals polifònics, singularment tardà a la monodia de cambra. Amb motiu dels carnavals en Mantua, en l’any 1607 va posar música a un llibret de Alessandro Striggio (La faula d’Orfeu), considerant-se una de les primeres operes de la història.

/

¿Sabías que… durante la primera parte del siglo XVII italiano sobresalió la figura de Claudio Monteverdi (Cremona, 1567-Venecia, 1643). En 1590 fue tañedor de viola y en 1602 maestro de capilla en la corte de Mantua.

Fue de los primeros en adoptar el bajo continuo y el uso de las voces solistas en los madrigales polifónicos, singularmente tardío en la monodia de cámara. Con motivo de los carnavales en Mantua, en 1607 puso música a un libreto de Alessandro Striggio (La fábula de Orfeo), considerándose una de las primeras óperas de la historia.

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

30/11/2011

La flauta travessera: la flauta més elemental es bàsicament un cilindre que la seva afinació es aconsegueix mitjançant la habilitat de la respiració del intèrpret i l’angle amb el qual s’agafa l’instrument, aquesta es la flauta natural del Renaixement i el primer Barroc. La flauta barroca (1680 aprox.) es va convertir en un instrument construït amb un taladre cònic, a excepció del cap, que va continuar essent cilíndric. Aquest instrument va tenir molta popularitat durant el segle XVIII.

Des de aproximadament l’últim quart del segle XVIII es van introduir les claus per facilitar l’obtenció d’alguns dels semitons cromàtics, i el seu registre greu es va estendre generalment per sota del Re5 fins al Do5 avui ja habitual. A la meitat del segle XIX va patir una transformació radical, Theobald Boehm va situar tots els forats en les seves millors posicions acústiques, modificant així el número i mida dels mateixos. Per aconseguir que fossin accessibles va crear un sistema de claus denominat sistema Boehm.

/

La flauta travesera: la flauta más elemental es básicamente un cilindro que su afinación se logra mediante la habilidad de la respiración del intérprete y el ángulo con el que coge el instrumento, esta es la flauta natural del Renacimiento y el primer Barroco. La flauta barroca (1680 aprox.) se convirtió en un instrumento construido con un taladro cónico, a excepción de la cabeza, que continuó siendo cilíndrica. Este instrumento tuvo mucha popularidad durante el siglo XVIII.

Desde aproximadamente el último cuarto del siglo XVIII se introdujeron las claves para facilitar la obtención de algunos de los semitonos cromáticos, y su registro grave se extendió generalmente por debajo del Re5 hasta el Do5 hoy ya habitual. En la mitad del siglo XIX sufrió una transformación radical, Theobald Boehm situó todos los agujeros en sus mejores posiciones acústicas, modificando así el número y tamaño de los mismos. Para conseguir que fueran accessibles creó un sistema de claves denominado sistema Boehm.

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els Dimarts lèxic musical / Los Martes léxico musical

Pentagrama: Es denomina pentagrama al conjunt que constitueixen cinc línies horitzontals i equidistants, amb els seus corresponents quatre espais o interlínies. El mateix les línies que els espais del pentagrama es conten de sota a dalt i en ordre de successió alterna d’una línia i un espai.

/

Pentagrama: Se denomina pentagrama al conjunto que constituyen cinco líneas horizontales y equidistantes, con sus correspondientes cuatro espacios o interlíneas. Lo mismo las líneas que los espacios del pentagrama se cuentan de abajo arriba y en orden de sucesión alterna de una línea y un espacio.

Els Dimarts lèxic musical / Los Martes léxico musical Leer más »

Breu cronologia del pop i el rock / Breve cronología del pop y el rock, 6

28/11/2011

1964 – Els Beatles apareixen en el Ed Sullivan Show. Els seus temes Love Me Do i She Loves You aconsegueixen el n.º 1 a Estats Units. John Lennon publica In His Own Write, una col·lecció dels seus dibuixos i els seus relats. S’estrena A Hard Day’s Night, la primera pel·lícula dels Beatles. Els Beatles toquen en el New York’s Shea Stadium, amb una assistència multitudinària de 55.600 persones, rècord mundial absolut. Reben el MBE de mans de la reina (són condecorats amb l’Ordre de l’Imperi Britànic). Els Rolling Stones apareixen en el Ed Sullivan Show. Les emissores pirates Ràdio London i Radio Caroline inicien les seves transmissions. El cantant country Jim Reeves mor en un accident d’aviació. Poc temps després vuit dels seus discos sopan la llista del UK encara surt setmanalment. Robert Moog comercialitza el seu sintetitzador.

1965 – L’àlbum Otis Blue de Otis Redding surt al mercat. Dylan és esbroncat en el Newport Folk Festival i en molts altres concerts per haver-se passat a l’elèctric. Rep idèntic acolliment quan a l’any següent surt de gira per Regne Unit.

/

1964 – Los Beatles aparecen en el Ed Sullivan Show. Sus temas Love Me Do y She Loves You alcanzan el n.º 1 en Estados Unidos. John Lennon publica In His Own Write, una colección de sus dibujos y sus relatos. Se estrena A Hard Day’s Night, la primera película de los Beatles. Los Beatles tocan en el New York’s Shea Stadium, con una asistencia multitudinaria de 55.600 personas, récord mundial absoluto. Reciben el MBE de manos de la reina (son condecorados con la Orden del Imperio Británico). Los Rolling Stones aparecen en el Ed Sullivan Show. Las emisoras piratas Radio London y Radio Caroline inician sus transmisiones. El cantante country Jim Reeves muere en un accidente de aviación. Poco tiempo después ocho de sus discos sopan la lista del UK todavía sale semanalmente. Robert Moog comercializa su sintetizador.

1965 – El álbum Otis Blue de Otis Redding sale al mercado. Dylan es abucheado en el Newport Folk Festival y en otros muchos conciertos por haberse pasado a lo eléctrico. Recibe idéntica acogida cuando al año siguiente sale de gira por Reino Unido.

Breu cronologia del pop i el rock / Breve cronología del pop y el rock, 6 Leer más »

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores

Sabies que... Franz Joseph Haydn(1732-1809) va composar un total de 104 simfonies, 83 quartets de cordes, 62 sonates per a piano, 15 misses, etc.

Amb tan sol set anys va entrar com a nen cantor en el cor de la catedral de San Esteban, a Viena, on va adquirir gran experiència pràctica. Acomiadat en canviar la veu, Haydn es va mantenir precàriament amb treballs ocasionals i lliçons que impartia.

Va passar prop de 30 anys al servei de la família Esterházy fins a 1790, que li prohibia la venda o cessió de cap de les seves composicions. A la mort d’Anton Esterházy, Haydn va tenir dos esgotador temporades a Londres on va dirigir concerts i va escriure una multitud d’obres noves, entre elles les dotze Simfonies Londres (núms. 93 a 104)

/

Sabías que…Franz Joseph Haydn(1732-1809) compuso un total de 104 sinfonías, 83 cuartetos de cuerdas, 62 sonatas para piano, 15 misas, etc.

Con tan solo siete años entró como niño cantor en el corazón de la catedral de San Esteban, en Viena, donde adquirió gran experiencia práctica. Despedido al cambiar la voz, Haydn se mantuvo precariamente con trabajos ocasionales y lecciones que impartía.

Pasó cerca de 30 años al servicio de la familia Esterházy hasta 1790, que le prohibía la venta o cesión de cabeza de sus composiciones. A la muerte de Anton Esterházy, Haydn tuvo dos agotadoras temporadas en Londres donde dirigió conciertos y escribió una multitud de obras nuevas, entre ellas las doce Sinfonías Londres (núms. 93 a 104)

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

 

Les arpes

                Les arpes occidentals tenen una estructura més o menys triangular, que consisteix en una Caixa o cos oval ressonant amb una taula harmónica com a tapa, una part corbada en la part superior – que serveix per acomodar les diferents longituds de les cordes, graduades segons les necessitats – i una peça vertical per consolidar tot l’instrument.

                Les arpes petites apareixen representades o descrites habitualment en les fonts medievals. Cap al segle XV va existir una gran simple harp (arpa senzilla), amb cordes de budell i una extensió de dues octaves diatòniques, que van augmentar a tres o fins i tot quatre amb les influències sorgides en els primers anys del Barroc.

Una altra varietat d’arpa dels segles XVII i XVIII, la hooked harp (arpa de ganxos), oferia una afinació diatònica que podia modificar-se cromàticament per mitjà d’una sèrie de ganxos giratoris. Un pas més en l’evolució d’aquest instrument va donar lloc a l’arpa de pedals d’un sol moviment. I aquest és el principi aplicat al segle XIX per construir l’arpa de pedals de doble moviment que s’usa actualment.

 

Las arpas

                Las arpas occidentales tienen una estructura más o menos triangular, que consiste en una caja o cuerpo oval resonante con una tabla armónica como tapa, una parte curvada en la parte superior – que sirve para acomodar las diferentes longitudes de las cuerdas, graduadas según las necesidades – y una pieza vertical para consolidar todo el instrumento.

                Las arpas pequeñas aparecen representadas o descritas habitualmente en las fuentes medievales. Hacia el siglo XV existió una gran simple harp (arpa sencilla), con cuerdas de tripa y una extensión de dos octavas diatónicas, que aumentaron a tres o incluso cuatro con las influencias surgidas en los primeros años del Barroco.

                Otra variedad de arpa de los siglos XVII y XVIII, la hooked harp (arpa de ganchos), ofrecía una afinación diatónica que podía modificarse cromáticamente por medio de una serie de ganchos giratorios. Un paso más en la evolución de este instrumento dio lugar al arpa de pedales de un solo movimiento. Y éste es el principio aplicado en el siglo XIX para construir el arpa de pedales de doble movimiento que se usa actualmente.

 

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els Dimarts lèxic musical / Los Martes léxico musical

A partir d’aquesta setmana cada dimarts publicarem termes musicals.

Acord: Una combinació de dues o més notes que sonen al mateix temps. El acord més bàsic i simple és la tríada, un acord de tres notes, construït sobre una nota principal anomenada fonamental, a la qual se superposa una tercera i una quinta.

/

A partir de esta semana cada martes publicaremos términos musicales.

Acorde: Una combinación de dos o más notas que suenan al mismo tiempo. El acorde más básico y simple es la tríada, un acorde de tres notas, construido sobre una nota principal llamada fundamental, a la que se superpone una tercera y una quinta.

 

 

Els Dimarts lèxic musical / Los Martes léxico musical Leer más »