Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical

06/12/2011

Bel canto: estil i tècnica de cant italià, que es va desenvolupar durant el segle XVIII i que ressalta la bellesa i claredat de timbre i l’articulació, la flexibilitat, el fraseig extremadament fluid i una dinàmica curosament graduada. L’art del «bel canto» va aconseguir el seu esplendor durant el segle XIX.

Els cantants d’òpera consideren el «bel canto» com una tècnica vocal bàsica, particularment essencial per a la interpretació d’òperes de compositors Italians com Rossini, Bellini, Donizetti i Verdi, i també per les de Mozart.

/

Bel canto: estilo y técnica de canto italiano, que se desarrolló durante el siglo XVIII y que resalta la belleza y claridad de timbre y la articulación, la flexibilidad, el fraseo extremadamente fluido y una dinámica cuidadosamente graduada. El arte del «bel canto» alcanzó su apogeo durante el siglo XIX.

Los cantantes de ópera consideran el «bel canto» como una técnica vocal básica, particularmente esencial para la interpretación de óperas de compositores Italianos como Rossini, Bellini, Donizetti y Verdi, y también para las de Mozart.