febrero 2012

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

El Triangle

  • D’origen egipci, es coneix a Europa a partir del segle X.
  • Es toca suspès per un cordó i colpejant-lo amb una vareta metàl · lica tant a l’exterior com d’un costat a l’altre.
/

El Triángulo

  • De origen egipcio, se conoce en Europa a partir del siglo X.
  • Se toca suspendido por un cordón y golpeándolo con una varilla metálica tanto en el exterior como de un lado al otro.

 

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical

  • CodaPassatge o secció que tanca una peça o moviment, concloent-la satisfactòriament amb un aire de final. La longitud d’una coda és variable, i pot estar basada en una o més idees prèvies i/o introduir elements nous.

/

  • Coda: Pasaje o sección que cierra una pieza o movimiento, concluyéndola satisfactoriamente con un aire de final. La longitud de una coda es variable, y puede estar basada en una o más ideas previas y/o introducir elementos nuevos.

Signe de la coda

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical Leer más »

Els dilluns, apunts d’educació: I / Los lunes, apuntes de educación: I

L’escola

Una escola ha d’estar informada, ser dinàmica, és a dir, amb esperit enèrgic, i ser reflexiva o girar entorn del pensament. Es tracten de característiques pròpies del sentit comú.

Són tres les metes generals de l’educació, lligades entre si, i que les podem denominar com:

  • Retenció del coneixement.
  • Comprensió del coneixement.
  • Ús actiu del coneixement.

Coneixement que ajudi a les persones a comprendre el món i a desenvolupar-se en ell.

/

La escuela

Una escuela debe estar informada, ser dinámica, es decir, con espíritu enérgico, y ser reflexiva o girar entorno al pensamiento. Se tratan de características propias del sentido común.

Son tres las metas generales de la educación, ligadas entre si, y que las podemos denominar como:

  • Retención del conocimiento.
  • Comprensión del conocimiento.
  • Uso activo del conocimiento.

Conocimiento que ayude a las personas a comprender el mundo y a desenvolverse en él.

Els dilluns, apunts d’educació: I / Los lunes, apuntes de educación: I Leer más »

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores

  • Giacomo Puccini (Nàpols, 1858 – Montecatini, 1919): Va néixer el 22 de Desembre de 1858 a Nàpols.

El debut artístic de Puccini en el Teatre Dal Verme de Milà es va produir en 1884 amb Le Villi, on es poden observar els refinaments harmònics i instrumentals, la transparència del cant, la cerca d’un lirisme una mica delirant, mostren una decidida superació de les maneres de l’últim Verdi i de tota la tradició de la «Gran Òpera».

En l’obra Manon Lescaut (1893), el personatge de Manon es converteix en el primer resultat perfectament personal de Puccini des del punt de vista del drama i de l’estil. En aquesta òpera es desvetllen altres dues qualitats que permeten anunciar futurs desenvolupaments: sobretot, la rapidesa i l’eficàcia de les escenes de conjunt, amb l’aportació essencial d’una orquestra rítmicament molt vivaç.

En La bohème (Regio de Torí, 1896) elabora un llenguatge musical d’innegable novetat. Puccini procedeix a una modificació gairebé radical del llenguatge musical. Utilitza la dissonància que mai és aspra o xocant, utilitzada per tornar més vaporós i evanescent el desenvolupament musical, per crear els «núvols de melodia» dels que parlava el propi Puccini.

/

  • Giacomo Puccini (Nápoles, 1858 – Montecatini, 1919): Nació el 22 de diciembre de 1858 en Nápoles.

El debut artístico de Puccini en el Teatro Dal Verme de Milán se produjo en 1884 con Le Villi, donde se pueden observar los refinamientos armónicos e instrumentales, la transparencia del canto, la búsqueda de un lirismo algo delirante, muestran una decidida superación de las maneras del último Verdi y de toda la tradición de la «Gran Ópera».

En la obra Manon Lescaut (1893), el personaje de Manon se convierte en el primer resultado perfectamente personal de Puccini desde el punto de vista del drama y del estilo. En esta ópera se desvelan otras dos cualidades que permiten anunciar futuros desarrollos: sobre todo, la rapidez y la eficacia de las escenas de conjunto, con la aportación esencial de una orquesta rítmicamente muy vivaz.

En La bohème (Regio de Turín, 1896) elabora un lenguaje musical de innegable novedad. Puccini procede a una modificación casi radical del lenguaje musical. Utiliza la disonancia que nunca es áspera o chocante, utilizada para volver más vaporoso y evanescente el desarrollo musical, para crear las «nubes de melodía» de los que hablaba el propio Puccini.

 

 

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

–          Violoncel:

  • Instrument de la familia de les cordes.
  • Sona una octava més greu que la viola.
  • És l’instrument que té la extensió més amplia de totes les cordes fregades.
  • A partir del segle XVIII ja s’utilitza com instrument solista.
  • Tant Pau Casals com Rostropovich han contribuït a fer del «chello» aquell gran instrument que avui tots coneixem.

/

–          Violoncello:

  • Instrumento de la familia de las cuerdas.
  • Suena una octava más grave que la viola.
  • Es el instrumento que tiene la extensión más amplia de todas las cuerdas frotadas.
  • A partir del siglo XVIII ya se utiliza como instrumento solista.
  • Tanto Pau Casals como Rostropovich han contribuido a hacer del «chello» ese gran instrumento que hoy todos conocemos.

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Recordatori: Visualització de l’òpera «Le Fille du Regiment» / Recordatorio: Visualización de la ópera «Le Fille du Regiment».

Salutacions, amics i amigues de l’ESMUT!

Recordem que avui a las 19:00h reproduirem l’òpera «Le Fille du Regiment».

Us esperem!

/

Saludos, amigos y amigas del ESMUT!

Recordamos que hoy a las 19:00h reproduciremos la ópera «Le Fille du Regiment».

Os esperamos!

Recordatori: Visualització de l’òpera «Le Fille du Regiment» / Recordatorio: Visualización de la ópera «Le Fille du Regiment». Leer más »

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores

  • Franz Liszt (1811-1886): Va néixer el 22 d’octubre en Doborján, Hongria (actual Raiding, Àustria).

El seu pare, Ádám Liszt, va ser qui va guiar al jove Liszt en els seus primers passos en la música, ensenyant-li a tocar el piano i instruint-li en les obres de Haydn, Mozart i Beethoven. Als nou anys va fer el seu primer concert de piano en Oedenburg (Hongria).

En 1823 viatja a París, on Cherubini rebutja el seu ingrés en el conservatori. Un any després va debutar a la capital gal·la amb un concert que causo sensació i després va oferir recitals a Londres i Manchester. Arran de les seves actuacions va iniciar una gira un any després per França i Anglaterra.

En 1839, per primera vegada després de la seva infància va tornar a Hongria i passat un any es va estrenar com a director d’orquestra. Onze anys després Va dirigir l’estrena de l’òpera Lohengrim, de Wagner.

En 1871, la pianista i admiradora Olga Janina intenta matar-ho i després suïcidar-se, encara que no ho aconsegueix. Tres anys després és nomenat director de l’Acadèmia de Música de Budapest.

Després de la mort de Wagner, en 1883, dirigeix el concert en la seva memòria. Tres anys més tard dóna el seu últim concert a Luxemburg. Mor el 31 de juliol en Bayreuth.

/

  • Franz Liszt (1811-1886): Nació el 22 de octubre en Doborján, Hungría (actual Raiding, Austria).

Su padre, Ádám Liszt, fue quien guió al joven Liszt en sus primeros pasos en la música, enseñándole a tocar el piano e instruyéndole en las obras de Haydn, Mozart y Beethoven. A los nueve años hizo su primer concierto de piano en Oedenburg (Hungría).

En 1823 viaja a París, donde Cherubini rechaza su ingreso en el conservatorio. Un año después debutó en la capital gala con un concierto que causo sensación y después ofreció recitales en Londres y Manchester. A raíz de sus actuaciones inició una gira un año después por Francia e Inglaterra.

En 1839, por primera vez tras su infancia regresó a Hungría y pasado un año se estrenó como director de orquesta. Once años después Dirigió el estreno de la ópera Lohengrim, de Wagner.

En 1871, la pianista y admiradora Olga Janina intenta matarlo y después suicidarse, aunque no lo consigue. Tres años después es nombrado director de la Academia de Música de Budapest.

Tras la muerte de Wagner, en 1883, dirige el concierto en su memoria. Tres años más tarde da su último concierto en Luxemburgo. Fallece el 31 de julio en Bayreuth.

 

Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

–          Contrabaix:

  • És el més greu de la família dels violins. 
  • Les seves espatlles són més caiguts i la seva part posterior més plana.
  • L’arc amb el qual es toca és el més curt i gruix de tots, per desenvolupar major força de pressió sobre les cordes.
  • El Contrabaix va entrar en l’Orquestra en 1706 de la mà del compositor Marais, que ho va utilitzar en l’òpera “*Alcyosi”.
  • A partir de 1920 s’introdueix en la música de jazz tocant-se principalment prement les cordes, i adquirint gran importància com a instrument solista.

/

–          Contrabajo:

  • Es el más grave de la familia de los violines.
  • Sus hombros son más caídos y su parte posterior más plana.
  • El arco con el que se toca es el más corto y grueso de todos, para desarrollar mayor fuerza de presión sobre las cuerdas.
  • El Contrabajo entró en la Orquesta en 1706 de la mano del compositor Marais, que lo utilizó en la ópera “Alcyosi”.
  • A partir de 1920 se introduce en la música de jazz tocándose principalmente pulsando las cuerdas, y adquiriendo gran importancia como instrumento solista.

 

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical

  • Orquestra de cambra: Terme del segle XX que designa una orquestra petita que consisteix, per exemple, en una secció de cordes i una selecció d’instruments de vent, encara que s’exclouen normalment els trombons i tubes. L’orquestra de cambra resulta ideal per interpretar obres del segle XVIII, com les simfonies de Haydn i Mozart, i també per a la música del segle XX escrita especialment per a orquestra petita.

/

  • Orquesta de cámara: Término del siglo XX que designa una orquesta pequeña que consiste, por ejemplo, en una sección de cuerdas y una selección de instrumentos de viento, aunque se excluyen normalmente los trombones y tubas. La orquesta de cámara resulta ideal para interpretar obras del siglo XVIII, como las sinfonías de Haydn y Mozart, y también para la música del siglo XX escrita especialmente para orquesta pequeña.

 

Els dimarts lèxic musical / Los martes léxico musical Leer más »