Els Dijous parlem dels compositors / Los Jueves hablamos de los compositores

Maurice Ravel (1875-1937)

Va néixer el 7 de març de 1875 en Ciboure, un poble del País Basc francès.

Als set anys, va començar a estudiar música; Henry Ghys va ser el seu primer professor de piano, mentre que Charles René li va ensenyar els rudiments de l’harmonia. Amb catorze anys va ser admès en el Conservatori de Música de París. Durant 1895 a 1896, va interrompre els seus estudis, període en el qual va decidir consagrar-se a la composició. Les seves primeres composicions van ser Havanera, per a dos pianos (1895); Pavana per a una infanta difunta i Scheherazade (1899). Ravel va ser catalogat per la crítica com un seguidor de Claude Debussy, a pesar que ell mateix hagués declarat que les seves fonts d’inspiració eren Mozart i Couperin al capdavant. En 1901 Obté el segon guardó en el Premi de Roma amb la cançó Jocs d’Aigua.

En 1925 Ravel viatja a Montecarlo per estrenar la seva fantàstica obra lírica El nen i els sortilegis, amb la qual es guanya a la crítica. Dos anys després se li detecta els primers símptomes de la malaltia de Pick. En 1928 realitza una gira per Estats Units i Canadà. És nomenat doctor honoris causa per la Universitat d’Oxford.

A partir de 1933, Ravel ja no va estar capacitat per compondre, i a poc a poc va ser víctima dels símptomes més severs d’aquesta malaltia. Com a última alternativa el 17 de desembre de 1937 es va sotmetre a una craniotomia que va revelar una atròfia aguda de l’hemisferi esquerre. Poques hores després va entrar en estat de coma i finalment va morir el dia 28 a París.

/

Maurice Ravel (1875-1937)

Nació el 7 de marzo de 1875 en Ciboure, un pueblo del País Vasco francés.

A los siete años, empezó a estudiar música; Henry Ghys fue su primer profesor de piano, mientras que Charles René le enseñó los rudimentos de la armonía. Con catorce años fue admitido en el Conservatorio de Música de París. Durante 1895 a 1896, interrumpió sus estudios, período en el que decidió consagrarse a la composición. Sus primeras composiciones fueron Habanera, para dos pianos (1895); Pavana para una infanta difunta y Scheherazade (1899). Ravel fue catalogado por la crítica como un seguidor de Claude Debussy, a pesar de que él mismo hubiera declarado que sus fuentes de inspiración eran Mozart y Couperin a la cabeza. En 1901 Obtiene el segundo  galardón en el Premio de Roma con la canción Juegos de Agua.

En 1925 Ravel viaja a Montecarlo para estrenar su fantástica obra lírica El niño y los sortilegios, con la que se gana a la crítica. Dos años después se le detecta los primeros síntomas de la enfermedad de Pick. En 1928 realiza una gira por Estados Unidos y Canadá. Es nombrado doctor honoris causa por la Universidad de Oxford.

A partir de 1933, Ravel ya no estuvo capacitado para componer, y poco a poco fue víctima de los síntomas más severos de esta enfermedad. Como última alternativa el 17 de diciembre de 1937 se sometió a una craneotomía que reveló una atrofia aguda del hemisferio izquierdo. Pocas horas después entró en estado de coma y finalmente falleció el día 28 en París.