Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores

Manuel de Falla (1876 -1946)

És el compositor espanyol més destacat de la primera meitat del segle XX. Va aconseguir la seva maduresa musical enmig d’una onada nacionalista musical espanyola. Entre les seves primeres obres destaca l’òpera titulada La vida breu (1905). Poc després d’acabar-la  va marxar a París, on va romandre fins a la seva tornada a Madrid l’any 1914. A la capital francesa va ser acollit per músics francesos de la talla de Debussy, Ravel i Dukas, i la cosmopolita vida musical de la ciutat va injectar en la seva obra un caràcter més variat i menys localista.

La seva tècnica de composició encara més desenvolupada i completa és la que apareix en les seves Set Cançons populars espanyoles per a veu i piano (1915) i que va servir per situar Falla en un lloc diferent al dels seus predecessors espanyols.

 

Manuel de Falla (1876 -1946)

                Es el compositor español más sobresaliente de la primera mitad del siglo XX. Alcanzó su madurez musical en medio de una ola nacionalista musical española. Entre sus primeras obras destaca la ópera titulada La vida breve (1905). Poco después de terminarla se marchó a París, donde permaneció hasta su vuelta a Madrid en el año 1914 . En la capital francesa fue acogido por músicos franceses de la talla de Debussy, Ravel y Dukas, y la cosmopolita vida musical de la ciudad inyectó en su obra un carácter más variado y menos localista.

                Su técnica de composición aún más desarrollada y completa es la que aparece en sus Siete Canciones populares españolas para voz y piano (1915) y que sirvió para situar a Falla en un lugar diferente al de sus predecesores españoles.