Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

07/12/2011

La trompa: amb el seu taladre bàsicament cònic, llarg i estret, la seva embocadura petita, que es va estrenyent en major o menor grau, i el seu pavelló profusament acampanat, produeix uns harmònics superiors amplis, i el seu timbre és alhora afilat i dolç. Les trompes eren instruments habituals en escenes de caça, molt abans que entressin a formar part de la música a través de l’òpera barroca. Cavalli una mica abans, i Lully una mica després de mitjan segle XVII, van trobar un ús realista per les trompes en les fanfàrries. Les parts orquestrals per a trompa semblen començar a principis del segle XVIII.

Durant la segona meitat del segle XVIII es van dissenyar noves trompes que van suavitzar i van experimentar el timbre, el resultat de tot això va ser finalment un instrument molt sofisticat que es tocava amb la seva pròpia tècnica (la trompa de mà). La victòria de la trompa de vàlvules sobre la trompa de mà va ser indiscutible a partir de mitjans del segle XIX. Les vàlvules de pistó o vàlvules rotatòries s’utilitzaven per incorporar (o, en alguns casos, per restar) petites longituds adicionals de tub. La trompa és ja llavors un instrument totalment cromàtic.

/

La trompa: con su taladro básicamente cónico, largo y estrecho; su boquilla pequeña, que se va estrechando en mayor o menor grado; y su pabellón profusamente acampanado, produce unos armónicos superiores amplios, y su timbre es al mismo tiempo afilado y dulce. Las trompas eran instrumentos habituales en escenas de caza, mucho antes de que entraran a formar parte de la música a través de la ópera barroca. Cavalli un poco antes, y Lully un poco después de mediados del siglo XVII, dieron con un uso realista para las trompas en las fanfarrias. Las partes orquestales para trompa parecen comenzar a principios del siglo XVIII.

Durante la segunda mitad del siglo XVIII se diseñaron nuevas trompas que suavizaron y experimentaron el timbre; el resultado de todo ello fue finalmente un instrumento muy sofisticado que se tocaba con su propia técnica (la trompa de mano). La victoria de la trompa de válvulas sobre la trompa de mano fue indiscutible a partir de mediados del siglo XIX. Las válvulas de pistón o válvulas rotatorias se utilizaban para incorporar (o, en algunos casos, para restar) pequeñas longitudes adicionales de tubo. La trompa es ya entonces un instrumento totalmente cromático.