mayo 2012

Els dilluns apunts d’educació XI / Los lunes apuntes de educación XI

Com representem les coses per fer-les comprensibles? De vegades, com en el següent exemple, amb contes,

Un gramàtic va caure en un pou i no aconseguia enfilar per les relliscoses parets.A l’estona va aparèixer un sufí i va escoltar els crits d’auxili de l’home. Utilitzant el llenguatge informal de la vida quotidiana, el sufí li va oferir ajuda. «Apreciaria molt la seva ajuda. Sigui dit de passada, vostè va cometre un error en expressar-se», va dir el gramàtic i va procedir a explicar. «És veritat», va admetre el sufí, «serà millor que me’n vagi a casa a practicar». I ho va fer, deixant al gramàtic al fons del pou.


Aquest conte sufí tracta d’una representació destinada a cultivar la comprensió, a la gràcia ia l’elecció correcta de les prioritats. En efecte, la faula ens ofereix una imatge mental sobre aquest tipus de coses. Si la prenem seriosament, podrem comprendre millor la nostra pròpia estupidesa.

Aquests contes constitueixen una de les tantes classes de representació que poden servir a la pedagogia de la comprensió i ajudar a construir imatges mentals.

/

¿Cómo representamos las cosas para hacerlas comprensibles? A veces, como en el siguiente ejemplo, con cuentos,

Un gramático se cayó en un pozo y no lograba trepar por las resbaladizas paredes. Al rato apareció un sufí y escuchó los gritos de socorro del hombre. Utilizando el lenguaje informal de la vida cotidiana, el sufí le ofreció ayuda. «Apreciaría mucho su ayuda. Dicho sea de paso, usted cometió un error al expresarse», dijo el gramático y procedió a explicar. «Es verdad», admitió el sufí, «será mejor que me vaya a casa a practicar». Y lo hizo, dejando al gramático en el fondo del pozo.

Este cuento sufí trata de una representación destinada a cultivar la comprensión, a la gracia y a la elección correcta de las prioridades. En efecto, la fábula nos ofrece una imagen mental sobre ese tipo de cosas. Si la tomamos en serio, podremos comprender mejor nuestra propia estupidez.

Esos cuentos constituyen una de las tantas clases de representación que pueden servir a la pedagogía de la comprensión y ayudar a construir imágenes mentales.

Els dilluns apunts d’educació XI / Los lunes apuntes de educación XI Leer más »

Inauguració del grup de facebook «Amics de l’òpera de L’ESMUT» / Inauguración del grupo de facebook «Amigos de la ópera del ESMUT»

Bona tarda a tots. En aquesta primera entrada voldria donar les gràcies a l’equip de l’Esmut per aquesta iniciativa. Esperem crear un espai amè on tots poguem contribuir i descobrir tots plegats més sobre el fascinant món de l’òpera. Farem propostes també per la vida no virtual, la primera de les quals serà la projecció dimarts vinent de «La flauta màgica», de Mozart. Gràcies a tots per avançat per la vostra participació!

Meritxell Tena
Responsable del grup Amics de l’òpera de l’ESMUT

Buenas tardes a todos. En esta primera entrada quisiera dar las gracias al equipo del Esmut por esta iniciativa. Esperamos crear un espacio ameno don todos podamos contribuir y descubrir todos juntos más sobre el fascinante mundo de la ópera. Haremos propuestas para la vida no virtual, la primera de las cuales será la proyección el próximo martes de «La flauta mágica» de Mozart. Gracias a todos por adelantado por vuestra participación!

Meritxell Tena
Responsable del grupo «Amics de l’òpera de l’ESMUT»

Inauguració del grup de facebook «Amics de l’òpera de L’ESMUT» / Inauguración del grupo de facebook «Amigos de la ópera del ESMUT» Leer más »

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos

Atabal

Espècie de tambor, proveït d’una membrana i d’un ressonador de mitja esfera. En alguns baix relleus trobats a Mesopotàmia -2000 a. de C. – veiem un tambor ovoide de gran grandària que molt bé podria ser l’antecessor de l’instrument que entraria a Europa per l’Est, importat per les croades al segle XIII. Era percutit a parells sobre els cavalls, un a cada costat, subjectes a la cadira de muntar per mitjà d’un jou de cuir.

/

Atabal

Especie de tambor, provisto de una membrana y de un resonador de media esfera. En algunos bajorrelieves hallados en Mesopotamia -2000 a. de C. – vemos un tambor ovoide de gran tamaño que muy bien podría ser el antecesor del instrumento que entraría en Europa por el Este, importado por las cruzadas en el siglo XIII. Era percutido a pares sobre los caballos, uno a cada lado, sujetos a la silla de montar por medio de un yugo de cuero.

Els dimecres parlarem d’instruments / Los miércoles hablaremos de instrumentos Leer más »

Els dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical

Encreuament de veus

En l’escriptura a dues parts les veus es poden creuar amb força llibertat, mentre es mantingui la integritat de cada corba melòdica i cada veu estigui equilibrada en el seu propi àmbit. Per això, les veus no han de romandre creuades durant tant de temps com perquè el que s’inicia a la part inferior pugui identificar-se com la superior.

/

Cruzamiento de voces

En la escritura a dos partes las voces se pueden cruzar con bastante libertad, mientras se mantenga la integridad de cada curva melódica y cada voz esté equilibrada en su propio ámbito. Por eso, las voces no deben permanecer cruzadas durante tanto tiempo como para que lo que se inicia en la parte inferior pueda identificarse como la superior.

Els dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical Leer más »

Els dilluns apunts d’educació X / Los lunes apuntes de educación X

Existeix una relació recíproca entre les imatges mentals i les activitats de comprensió. Si ajudem als alumnes a adquirir imatges mentals per qualsevol mitjà – incloent-hi la instrucció directa -, desenvoluparan la capacitat de comprensió. I també si els exigim que realitzin activitats de comprensió -com ara predir, explicar, resoldre, exemplificar, generalitzar, etc-, construiran imatges mentals. Es produeix una mena de societat entre les imatges mentals i les activitats de comprensió. S’alimenten les unes a les altres.

/

Existe una relación recíproca entre las imágenes mentales y las actividades de comprensión. Si ayudamos a los alumnos a adquirir imágenes mentales por cualquier medio – incluyendo la instrucción directa -, desarrollarán su capacidad de comprensión. Y a su vez si les exigimos que realicen actividades de comprensión -tales como predecir, explicar, resolver, ejemplificar, generalizar, etc-, construirán imágenes mentales. Se produce una especie de sociedad entre las imágenes mentales y las actividades de comprensión. Se alimentan las unas a las otras.

Els dilluns apunts d’educació X / Los lunes apuntes de educación X Leer más »

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores

Gioseffo Zarlino (ca. 1517 – 1590)

És el teòric més important del segle XVI. Va ser ell més que cap altre el que va sintetitzar el corrent de la musica theorica matemàtica amb els problemes quotidians de la musica pratica, tal com ell ho diu en les seves Institutioni harmoniche (1558, 2 ª ed. 1573): «La música presa en la seva perfecció última reuneix aquestes dues parts tan estretament unides que no es pot separar una de l’altra ».

/

Gioseffo Zarlino (ca. 1517 – 1590)

Es el teórico más importante del  siglo XVI. Fue él más que ningún otro el que sintetizó la corriente de la musica theorica matemática con los problemas cotidianos de la musica pratica, tal como él lo dice en sus Institutioni harmoniche (1558; 2ª ed. 1573): «La música tomada en su perfección última reúne estas dos partes tan estrechamente unidas que no se puede separar una de otra».

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores Leer más »

Els dilluns apunts d’educació IX / Los lunes apuntes de educación IX

Com podem saber si un alumne ha assolit el nivell adequat de comprensió? Realment és una cosa que no podem mesurar amb un termòmetre, ni tan sols amb exàmens de selecció múltiple.

Mentre el coneixement és un estat de possessió, de manera que és fàcil esbrinar si els alumnes tenen o no un determinat coneixement, la comprensió, en canvi, va més enllà de la possessió. La persona que entén és capaç d’anar més enllà de la informació subministrada, és a dir, ha de ser capaç d’explicar amb les seves paraules, mostrar exemples, aplicar-los, justificar-los, comparar-los i  contextualitzar-los.

  La comprensió és oberta i gradual, per la qual cosa es fa necessari capacitar els alumnes perquè realitzin una varietat d’activitats de comprensió vinculades amb el contingut del que s’està aprenent.

En definitiva l’aprenentatge és una conseqüència del pensament.

/

¿Cómo podemos saber si un alumno ha alcanzado el nivel adecuado de comprensión? Realmente es algo que no podemos medir con un termómetro, ni  tan siquiera con exámenes de selección múltiple.

Mientras el conocimiento es un estado de posesión, de modo que es fácil averiguar si los alumnos tienen o no un determinado conocimiento, la comprensión, en cambio, va más allá de la posesión. La persona que entiende es capaz de ir más allá de la información suministrada, es decir, tiene que ser capaz de explicarse con sus propias palabras , mostrar ejemplos, aplicarlos, justificarlos, compararlos y contextualizarlos.

 La comprensión es abierta y gradual, por lo que se hace necesario capacitar a los alumnos para que realicen una variedad de actividades de comprensión vinculadas con el contenido de lo que se está aprendiendo.

En definitiva el aprendizaje es una consecuencia del pensamiento.

Els dilluns apunts d’educació IX / Los lunes apuntes de educación IX Leer más »