mayo 2012

 Iannis Xenakis (Romania 1922 – França 2001)

Educat en el camp de l’enginyeria i la matemàtica, en un primer moment va treballar com a ajudant del famós arquitecte suís-francès Le Corbusier i va passar a interessar-se per acoblar certs tipus de càlculs matemàtics a dissenys visuals per als seus projectes arquitectònics. Xenakis va rebre educació musical durant la seva joventut i el 1950 va reprendre els seus estudis musicals de la mà de Mesiaen. Atret per les fortes analogies existents entre la música i l’arquitectura, a les quals va veure com realitzacions concretes de càlculs matemàtics abstractes, Xenakis va començar a interessar-se  cada vegada més per les qüestions d’estructura musical. El seu disseny  per al pavelló Philips va ser de fet una realització alternativa, en un medi diferent, d’unes idees que va  desenvolupar primer per una composició orquestral, Metastasis (1954). Un punt de contacte immediatament evident entre les dues obres, l’arquitectònica i la musical, es pot veure en les línies disposades de forma contínua, que flueixen d’una forma lineal de l’edifici i els glisandos convergents i divergents de la música.

/

Iannis Xenakis  ( Rumania 1922 – Francia 2001)

Educado en el campo de la ingeniería  y la matemática, en un primer momento trabajó como ayudante del famoso arquitecto suizo-francés Le Corbusier y pasó a interesarse por acoplar ciertos tipos de cálculos matemáticos a diseños visuales para sus proyectos arquitectónicos.

Xenakis recibió educación musical durante su juventud y en 1950 retomó sus estudios musicales de la mano de Mesiaen.  Atraído por las fuertes analogías existentes entre la música y la arquitectura, a las que vio como realizaciones concretas de cálculos matemáticos abstractos, Xenakis comenzó a interesarse cada vez más por las cuestiones de estructura musical. Su diseño para el pabellón Philips fue de hecho una realización alternativa, en un medio diferente, de unas ideas que desarrolló primero para una composición orquestal, Metastasis (1954). Un punto de contacto inmediatamente evidente entre las dos obras, la arquitectónica y la musical, puede verse en las líneas dispuestas de forma continua, que fluyen de una forma lineal del edificio y los glisandos convergentes y divergentes de la música.

 

Leer más »

Els dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical

Staccato [It.] Curt, separat. L’execució d’una nota de manera que la seva durada sigui només una fracció del seu valor escrit, normalment s’indica mitjançant un punt col · locat per sobre o per sota de la nota.

/


Staccato [It.] Corto, separado. La ejecución de una nota de manera que su duración sea solo una fracción de su valor escrito; generalmente se indica mediante un punto colocado por encima o por debajo de la nota.

 

 

Els dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical Leer más »

Els dilluns parlem d’educació XII / Los lunes hablamos de educación XII

 

El metacurrículum

Podem identificar el metacurrículum com aquells coneixements no inclosos en les assignatures i que són d’ordre superior.

                Què significa coneixement d’ordre superior?

  • El coneixement sobre com obtenir coneixement i comprensió.
  • El coneixement sobre com pensar correctament.
  • La familiaritat amb les idees com ara hipòtesi i prova.
  • El coneixement sobre el que significa prova en l’entorn de cada assignatura.

El coneixement d’ordre superior es refereix, per tant, a com s’organitzen els coneixements en l’assignatura que es tracti i a com pensem i aprenem. El currículum ordinari s’ocupa del contingut convencional i rares vegades toca el metacurrículum, que és una altra classe de contingut en el qual l’alumne i les assignatures són tractats des d’una perspectiva superior.

El metacurrículum inclou l’habilitat de memoritzar, de manera que s’ocupa directament de la retenció del coneixement. Atén l’organització conceptual de les assignatures i del pensament, de manera que s’ocupa directament de la comprensió. I en incloure a més la transferència de l’aprenentatge, s’ocupa directament de l’ús actiu del coneixement.

/

El metacurrículum

                Podemos identificar al metacurrículum como aquellos conocimientos no incluidos en las asignaturas y que son de orden superior.

                ¿Qué significa conocimiento de orden superior?

  • El conocimiento acerca de cómo obtener conocimiento y comprensión.
  • El conocimiento acerca de cómo pensar correctamente.
  • La familiaridad con las ideas tales como hipótesis y prueba.
  • El conocimiento acerca de lo que significa prueba en el entorno de cada asignatura.

El conocimiento de orden superior se refiere, por tanto, a cómo se organizan los conocimientos en la asignatura que se trate y a cómo pensamos y aprendemos. El currículum ordinario se ocupa del contenido convencional y raras veces toca el metacurrículum, que es otra clase de contenido en el cual el alumno y las asignaturas son tratados desde una perspectiva superior.

El metacurrículum incluye la habilidad de memorizar, de modo que se ocupa directamente de la retención del conocimiento. Atiende a la organización conceptual de las asignaturas y del pensamiento, de modo que se ocupa directamente de la comprensión. Y al incluir además la transferencia del aprendizaje, se ocupa directamente del uso activo del conocimiento.


Els dilluns parlem d’educació XII / Los lunes hablamos de educación XII Leer más »

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores

Dimitri Dmítrievich Shostakkóvich (I)

Va néixer en 1906 en Sant Pertersburgo, descendent d’una família de l’elit cultivada de la ciutat. El Shostakkóvich dels anys 20 i primers trenta avança per diversos camins alhora. Són anys d’idil·li amb l’avantguarda que ve de l’Oest i per les quals entra en els seus dos vessants. D’una banda, l’experimentació atonal del Wozzek de Alban Berg, que s’estrena a Leningrado en 1927 i d’altra banda, s’interessa per les tendències occidentals més aviat historicistes -o de rereguarda-: contacta amb Prokofiev, estudia a Stravinski, a Hindemith i, sobretot, es capbussa en Mahler i en les seves conseqüències.

La posició de Shostakkóvich va ser sempre ambivalent. En els seus primers anys de carrera es va sentir còmode com a sincer partidari de la revolució i, alhora, artista d’avantguarda. Després, i al llarg de tota la seva carrera, es va situar a cavall entre l’acceptació exterior del realisme oficial i el cultiu interior d’una música personal i nova.

/

Dimitri Dmítrievich Shostakkóvich (I)

Nació en 1906 en San Pertersburgo, descendiente de una familia de la élite cultivada de la ciudad. El Shostakkóvich de los años 20 y primeros treinta avanza por varios caminos a la vez. Son años de idilio con la vanguardia que viene del Oeste y por las que entra en sus dos vertientes. Por una parte, la experimentación atonal del Wozzek de Alban Berg, que se estrena en Leningrado en 1927 y por otra parte, se interesa por las tendencias occidentales más bien historicistas -o de retaguardia-: contacta con Prokofiev, estudia a Stravinski, a Hindemith y, sobre todo, se zambulle en Mahler y en sus consecuencias.

La posición de Shostakkóvich fue siempre ambivalente. En sus primeros años de carrera se sintió cómodo como sincero partidario de la revolución y, a la vez, artista de vanguardia. Luego, y a lo largo de toda su carrera, se situó a caballo entre la aceptación exterior del realismo oficial y el cultivo interior de una música personal y novedosa.

Els dijous parlem dels compositors / Los jueves hablamos de los compositores Leer más »

El dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical

Compàs
El compàs en si no té ritme. És només una manera de mesurar la música, sobretot  amb la intenció de mantenir el tempo, i en la música en grup, una ajuda per tocar o cantar junts. En col·locar les barres de compàs per aplicar les nostres unitats mètriques a la música, seleccionem, en la mesura del possible, aquells punts on la música sembla que té un pols inicial.
 /

Compás

El compás en sí no tiene ritmo. Es sólo una manera de medir la música, sobre todo con la intención de mantener el tempo, y en la música en grupo, una ayuda para tocar o cantar juntos. Al colocar las barras de compás para aplicar nuestras unidades métricas a la música, seleccionamos, en la medida de lo posible, aquellos puntos donde la música parece tener un pulso inicial.

El dimarts: lèxic musical / Los martes: léxico musical Leer más »